https://www.flickr.com/photos/52484618@N00/
Here are some photos of my Philippines trip, among others.
Thursday, 2 June 2016
Monday, 21 September 2015
visited 36 states (16%)
Create your own visited map of The World or Triposo world travel guide for Android
Wednesday, 9 September 2015
The secret lives of transsexual mongolians CNN
http://edition.cnn.com/2014/04/08/asia/gallery/the-secret-lives-of-transgender-mongolians/index.html
Tuesday, 3 March 2015
La idea que molts tenim de Mongòlia és la estepa. Una gran extensió de verd amb petits punts blancs i un cel blau. Temperatures molt fredes a l'hivern i el desert del Gobi, per tant alhora també molta calor. Comprobat, a excepció de les poques i poc poblades poblacions junt a la capital, Mongòlia és kms i kms2 d'estepa i taiga al nord, sense indicacions a les pistes que uneixen els punts geogràfics, sense cobertura de mòbil fora els municipis, pobles tant aïllats com els tsaatan que només els pots visitar si hi arribes a caball. Gran Imperi al seu moment, comunista durants uns anys i ens els ultims 20 anys s'ha acomodat ràpidament a la democracia i al capitalisme. No semblen haver-hi massa diferències respecte al diner entre un jove europeu i un mongol.
no more nomads in Mongolia
Article in Spanish newspapers El pais, on 3rd March 2015
No more nomads in Mongolia, slideshow and text.
http://elpais.com/elpais/2015/02/27/planeta_futuro/1425044316_693763.html
No more nomads in Mongolia, slideshow and text.
http://elpais.com/elpais/2015/02/27/planeta_futuro/1425044316_693763.html
Friday, 27 February 2015
els sots i els bots que fèiem al cotxe, quin riure!!
els animals que anem veient,
les sensacions de no poder parlar prou i comunicar-se amb la gent, davant del menjar, el probar coses - el saber que els gestos no (necessàriament) els entenen
els camells, les flors, les carcasses d'animals morts escampades per tot arreu, la llum de les 7 i pico de la tarda, gossos bordant tota la nit
les tempestes més especteculars que he viscut mai i els llampecs impressionants
les tempestes més especteculars que he viscut mai i els llampecs impressionants
La idea que molts tenim de Mongòlia és la estepa. Una gran extensió de verd amb petits punts blancs i un cel blau. Temperatures molt fredes a l'hivern i el desert del Gobi, per tant alhora també molta calor. Comprobat, a excepció de les poques i poc poblades poblacions junt a la capital, Mongòlia és kms i kms2 d'estepa i taiga al nord, sense indicacions a les pistes que uneixen els punts geogràfics, sense cobertura de mòbil fora els municipis, pobles tant aïllats com els tsaatan que només els pots visitar si hi arribes a caball. Gran Imperi al seu moment, comunista durants uns anys i ens els ultims 20 anys s'ha acomodat ràpidament a la democracia i al capitalisme. No semblen haver-hi massa diferències respecte al diner entre un jove europeu i un mongol.
Ulan Batar, Ulan Batoor, diferentes maneres d'escriure el nom de la capital, és la més fred del món. Les temperatures a l'hivern poden arribar als -40º. També és de les més contaminades, i amb taxes d'alcoholisme més alts, on gran nombre de nens (sobre)viuen en potholes i canonades de calefacció subterranies. Segons diuen també pateixen el carterisme, recomanant no sortir amb objectes de valor al damunt. Això ens van dir...
D'UB em va xocar el tenir edificis comunistes i vells i lletjos al costat de botigues de luxe Luis Vuitton, totes relluents i de vidre com veiem a Passeig de Gràcia. Em va xocar, la conducció, les ampolles de vodka per terra, els embussos de trànsit, els turons que envolten la ciutat coberts de petits requadres amb la seva yurta al costat corresponent, porta encarada al sud (check?).
Ulan Batar, Ulan Batoor, diferentes maneres d'escriure el nom de la capital, és la més fred del món. Les temperatures a l'hivern poden arribar als -40º. També és de les més contaminades, i amb taxes d'alcoholisme més alts, on gran nombre de nens (sobre)viuen en potholes i canonades de calefacció subterranies. Segons diuen també pateixen el carterisme, recomanant no sortir amb objectes de valor al damunt. Això ens van dir...
D'UB em va xocar el tenir edificis comunistes i vells i lletjos al costat de botigues de luxe Luis Vuitton, totes relluents i de vidre com veiem a Passeig de Gràcia. Em va xocar, la conducció, les ampolles de vodka per terra, els embussos de trànsit, els turons que envolten la ciutat coberts de petits requadres amb la seva yurta al costat corresponent, porta encarada al sud (check?).
Saturday, 14 February 2015
Sunday, 27 July 2014
Friday, 26 October 2012
chants and monks and buddhism in Asia
Was just thinking how lucky i feel to have had the chance of listening to monks chant, watching them eat and get on with their day-to-day in temples and monasteries around Asia.
The profound long sounds of Buddhist monks chanting, the om mane padme hum in Swaiambutinah, that second time in Kathmandú, the monks singing in Gandan temple in Ulan Bator and Bayasgalan in northern Mongolia and the others in Luang Prabang and Siem Reap, and China. I have heard monks chanting in different corners of Asia and the feeling of peacefulness that invaded my chest and the tears it brought to my eyes are unforgettable moments. Unforgettable tears for thankfulness for having had the chance of experiencing this first hand and the joy it brought on me.
The profound long sounds of Buddhist monks chanting, the om mane padme hum in Swaiambutinah, that second time in Kathmandú, the monks singing in Gandan temple in Ulan Bator and Bayasgalan in northern Mongolia and the others in Luang Prabang and Siem Reap, and China. I have heard monks chanting in different corners of Asia and the feeling of peacefulness that invaded my chest and the tears it brought to my eyes are unforgettable moments. Unforgettable tears for thankfulness for having had the chance of experiencing this first hand and the joy it brought on me.
Friday, 27 January 2012
Wednesday, 14 September 2011
festival asia
Estic contenta perquè els de Casa Asia han organitzat activitats mongoles dins el marc del festival Àsia! hi haura un campament de gers a la plaça dels àngels, on s'hi explicaran històries, s'hi cantarà, i els lluitadors de Nadaam faran una exhibició. El Nadaam és un festival d'esports mongols: lluita, muntar a caball i tir amb arc, jo no el vaig veure però de ben segur és una passada. Els caballs són més petits i robustos, els lluitadors no són ben be del tamany dels lluitadors de sumo que ens imaginem molts, i els nens, des de ben petits són ginets experts, o sigui que això promet!
Monday, 16 May 2011
Reflexions sobre el viatge
Reflexions sobre el viatge
M'ha encantat, Beijing és fascinant, no és maca com a ciutat però és innegable que és fascinant. Colors apagats per la pol·lució que cobreix tota la ciutat permanentment (l'últim dia vam veure el sol), lo actius físicament que són: parcs amb instruments per exercitar el cos que ara ja són a bArcelona, gent fent esport pels carrers i espais obers, taichi pels matins, menjar, els nous edificis altissims i pretensiosos, bullici, la riquesa interior d'alguns patis dels hutongs, amb l'exterior auster i gris, les bicis encarant-se atrevides als cotxes enmig d'encreuaments quatre vegades més grans que arago i passeig de gracia, molt menjar, els fanalets vermells, gent recollint les ampolles de plàstic, munts i munts d'ampolles dins enormes bosses de plastic que més endavant vendran, les grans masses i multiduds vagis on vagis, els vestits que porten les noies, les sandalies amb mitjons de mitja, els paraigues brodats per protegir-se del sol, les postures de la gent per tirar fotos, el menjar un cop més, la calor, les distancies per caminar són enormes, la poca orientació que tenen els xinesos dins la seva pròpia ciutat, els megaespais i megaedificis, la gent dormint a les botigues, els labavos publics a tot arreu (fins fa poc les cases no tenien banys privats), les dutxes sobre els teulats, ...
Mongòlia,... els nomades, els borratxos, les cares, les dents podrides, l'estil de vida, el menjar, com cuinen les dones, la connexió amb els animals, els cavalls i cabres i vaques, les carcasses d'animals morts pel zuu, la llet la base de la seva alimentació, el paisatge, les portes dels gers, els gossos bordant tota la nit, els bots que vam fer pels camins marcats amb roderes, les distàncies, les vegades que ens vam perdre en la vasta estepa, la gent que ens mirava i els que somreien, el labavo (o falta de), els ginets, camells, dunes, grandíssimes manades d'animals pasturant, les galetes que no ens agradaven que vam arrossegar gairebé tot el viatge, els cafés de sobre 3 en 1, l'americana voluntaria durant dos anys que s'havia adaptat a la vida en un ger, el llac dels 4 blaus a siberia, les tempestes a la nit i de dia, els llamps espectaculars, la sensació d'incomoditat a l'arribar a un ger però les rialles al voler comunicar-se, la llum a les 6 o les 7 del vespre, les recomanacions de no dur res a sobre a ulan bator, el comunisme, la tornada a la ciutat després de tants dies al camp, l'entrada a la capital i el trànsit, la influència xinesa i russa a les vides de la gent, grans edificis de vidre moderns al costat de vells i comunistes, mendicitat i el perill aparent, lletjor de la ciutat, terres sense terra als ger, gent descalça, bruta però feliç i somrient i oferint-te el tenen, la llet fermentada famosa! el cabell brut i enganxos de no dutxar-nos ni rentar-lo durant 4 dies, el no estar ni un moment totalment despullada en dos setmanes, la sensació al poder-nos dutxar a l'alberg, ... Fascinant.
Estic agraïda d'haver vist un lloc així.
M'ha encantat, Beijing és fascinant, no és maca com a ciutat però és innegable que és fascinant. Colors apagats per la pol·lució que cobreix tota la ciutat permanentment (l'últim dia vam veure el sol), lo actius físicament que són: parcs amb instruments per exercitar el cos que ara ja són a bArcelona, gent fent esport pels carrers i espais obers, taichi pels matins, menjar, els nous edificis altissims i pretensiosos, bullici, la riquesa interior d'alguns patis dels hutongs, amb l'exterior auster i gris, les bicis encarant-se atrevides als cotxes enmig d'encreuaments quatre vegades més grans que arago i passeig de gracia, molt menjar, els fanalets vermells, gent recollint les ampolles de plàstic, munts i munts d'ampolles dins enormes bosses de plastic que més endavant vendran, les grans masses i multiduds vagis on vagis, els vestits que porten les noies, les sandalies amb mitjons de mitja, els paraigues brodats per protegir-se del sol, les postures de la gent per tirar fotos, el menjar un cop més, la calor, les distancies per caminar són enormes, la poca orientació que tenen els xinesos dins la seva pròpia ciutat, els megaespais i megaedificis, la gent dormint a les botigues, els labavos publics a tot arreu (fins fa poc les cases no tenien banys privats), les dutxes sobre els teulats, ...
Mongòlia,... els nomades, els borratxos, les cares, les dents podrides, l'estil de vida, el menjar, com cuinen les dones, la connexió amb els animals, els cavalls i cabres i vaques, les carcasses d'animals morts pel zuu, la llet la base de la seva alimentació, el paisatge, les portes dels gers, els gossos bordant tota la nit, els bots que vam fer pels camins marcats amb roderes, les distàncies, les vegades que ens vam perdre en la vasta estepa, la gent que ens mirava i els que somreien, el labavo (o falta de), els ginets, camells, dunes, grandíssimes manades d'animals pasturant, les galetes que no ens agradaven que vam arrossegar gairebé tot el viatge, els cafés de sobre 3 en 1, l'americana voluntaria durant dos anys que s'havia adaptat a la vida en un ger, el llac dels 4 blaus a siberia, les tempestes a la nit i de dia, els llamps espectaculars, la sensació d'incomoditat a l'arribar a un ger però les rialles al voler comunicar-se, la llum a les 6 o les 7 del vespre, les recomanacions de no dur res a sobre a ulan bator, el comunisme, la tornada a la ciutat després de tants dies al camp, l'entrada a la capital i el trànsit, la influència xinesa i russa a les vides de la gent, grans edificis de vidre moderns al costat de vells i comunistes, mendicitat i el perill aparent, lletjor de la ciutat, terres sense terra als ger, gent descalça, bruta però feliç i somrient i oferint-te el tenen, la llet fermentada famosa! el cabell brut i enganxos de no dutxar-nos ni rentar-lo durant 4 dies, el no estar ni un moment totalment despullada en dos setmanes, la sensació al poder-nos dutxar a l'alberg, ... Fascinant.
Estic agraïda d'haver vist un lloc així.
despeses
He decidit afegir una entrada per Keep a record of our expenses:
Bitllet Barcelona Beijing- 566€ pr persona, al Juny
Tren K23 (ruta del transmonogolià) Beijing-UlanBator- 270€ caríssim però no trobavem cap altra manera de comprar-lo i no ens volíem arriscar. A traves de Besttourchina.com. Pagat via paypal perquè ens va resultar impossible pagar transport "intern" / dins el continent asiàtic directament a través de la web per la que ho intentàvem comprar.
Vol UlanBator-Beijing- 170€ Pagat via transferència bancària perquè ens va resultar impossible pagar res intern dins el continent asiàtic via internet. A més no espereu resposta immediata per la diferència horaria i caràcter.
Visats: Mongolia 70€ i 35€ Xina fets a Barcelona.
Guies de conversa per xinès i mongol: 12€ comprat per amazon.
Allotjament Beijing: Happy Dragon Hostel reservat per internet: 660CNY habitació dues persones amb dutxa, a/c , TV, bullidor aigua, etc uns 35 euros per persona per les tres nits. Recomanable. Ho porta un britànic.
Allotjament Ulanbator: Nassan Guesthouse (recomanable però que no us prengui el pèl amb els diners, és molt viva i bona comercianta aquesta dona!) 8USD per persona per nit. Casa molt correcte pels stàndards asiàtics (mid-range, non-hotel accommodation).
Ens en vam endur 800€ cada una, dels quals uns 350€ van ser per pagar el tour per mongolia, dues setmanes, tres persones compartint 4x4 on tot estava inclòs menys els dinars nostres i el del conductor - que això de bones a primeres no ens ho van dir i ens va molestar - no pels diners de més que comporta sinó no t'ho diuen fins a ultima hora i et deixa un mal regust, que sembla que t'hagin près el pèl- que anavem comprant pel camí (moolt barat i poquíssima varietat). Nosaltres vam portar llaunes de tonyina perquè havíem llegit el pobre en nutrients que és la dieta mongòla! El menjar que tingueu es comparteix amb el conductor.
menjar i allotjament, taxi, entrades, etc a beijing baratíssim pero baratíssim
Canvi de diners al Bank of China, amb 60 o 70 euros tens per estar 4 o 5 dies a Beijing!
Una ampolla d'aigua mitjana ens costava 20Y , el cafè amb llet de llauna uns 30Y, un pal d'arros (tipus tres delicies) 35Y, sopar per 2.5€ se sopa de meravella (si t'agrada el picant)
400€ de compres, regals i records
Els diners allarguen moooolt allà. El menjar, dormir, taxis són tirats de preu.
A la ultima entrada (primera real) hi ha una petita referència als diners quan vam arribar.
Bitllet Barcelona Beijing- 566€ pr persona, al Juny
Tren K23 (ruta del transmonogolià) Beijing-UlanBator- 270€ caríssim però no trobavem cap altra manera de comprar-lo i no ens volíem arriscar. A traves de Besttourchina.com. Pagat via paypal perquè ens va resultar impossible pagar transport "intern" / dins el continent asiàtic directament a través de la web per la que ho intentàvem comprar.
Vol UlanBator-Beijing- 170€ Pagat via transferència bancària perquè ens va resultar impossible pagar res intern dins el continent asiàtic via internet. A més no espereu resposta immediata per la diferència horaria i caràcter.
Visats: Mongolia 70€ i 35€ Xina fets a Barcelona.
Guies de conversa per xinès i mongol: 12€ comprat per amazon.
Allotjament Beijing: Happy Dragon Hostel reservat per internet: 660CNY habitació dues persones amb dutxa, a/c , TV, bullidor aigua, etc uns 35 euros per persona per les tres nits. Recomanable. Ho porta un britànic.
Allotjament Ulanbator: Nassan Guesthouse (recomanable però que no us prengui el pèl amb els diners, és molt viva i bona comercianta aquesta dona!) 8USD per persona per nit. Casa molt correcte pels stàndards asiàtics (mid-range, non-hotel accommodation).
Ens en vam endur 800€ cada una, dels quals uns 350€ van ser per pagar el tour per mongolia, dues setmanes, tres persones compartint 4x4 on tot estava inclòs menys els dinars nostres i el del conductor - que això de bones a primeres no ens ho van dir i ens va molestar - no pels diners de més que comporta sinó no t'ho diuen fins a ultima hora i et deixa un mal regust, que sembla que t'hagin près el pèl- que anavem comprant pel camí (moolt barat i poquíssima varietat). Nosaltres vam portar llaunes de tonyina perquè havíem llegit el pobre en nutrients que és la dieta mongòla! El menjar que tingueu es comparteix amb el conductor.
menjar i allotjament, taxi, entrades, etc a beijing baratíssim pero baratíssim
Canvi de diners al Bank of China, amb 60 o 70 euros tens per estar 4 o 5 dies a Beijing!
Una ampolla d'aigua mitjana ens costava 20Y , el cafè amb llet de llauna uns 30Y, un pal d'arros (tipus tres delicies) 35Y, sopar per 2.5€ se sopa de meravella (si t'agrada el picant)
400€ de compres, regals i records
Els diners allarguen moooolt allà. El menjar, dormir, taxis són tirats de preu.
A la ultima entrada (primera real) hi ha una petita referència als diners quan vam arribar.
Sunday, 15 May 2011
sobre mongolia
Gairebé un any després del viatge, em decideixo a fer una revisió, afegir informació i mirar enrera i reviure Mongòlia. Avui he anat a Altair, la meva botiga favorita de Barcelona, de Catalunya! Entre que m'encanta llegir i els llibres, i em fascina viatjar i mirar mapes i preparar viatges, com no?!
Avui m'he comprat "Bajo un cielo de cobalto, en las estepas de Mongolia" de Louisa Waugh. Ja tinc ganes d'endinsar-m'hi.
bbc travel
http://www.bbc.com/travel/feature/20140113-nomadic-trails-in-the-land-of-the-blue-sky
march 2014
Pelis que he vist:
El camello que llora, Urga, The Cave of the Yellow Dog
Blogs, en vaig llegir diversos tot preparant el viatge però ahir em vaig trobar amb:
http://transmongolia2010.blogspot.com/
N'afegiré més.
altres varios
http://blocdeviatges.blogspot.com/
Per referència pel meu pròxim viatge:
http://lamevavoltaalmon.blogspot.com/2008/05/cambotja-phnom-penh.html (volta al mon)
Aquí també hi ha info sobre mongòlia, busqueu la link corresponent.
article al país que he vist avui 23 novembre 2011
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ultimos/nomadas/Asia/elpepusoc/20110415elpepusoc_11/Tes
Retalls de món del Canal 33 molts reportatges de mongolia, de la tele francesa
Mongolia, el monestir ressussitat (27.01.12) Amarbayasgalant.
Mongòlia, país de nomades. Reportatge francès sobre els canvis que han experimentat els ramaders ens els ultims 15, des de la caiguda del comunisme.
Avui m'he comprat "Bajo un cielo de cobalto, en las estepas de Mongolia" de Louisa Waugh. Ja tinc ganes d'endinsar-m'hi.
bbc travel
http://www.bbc.com/travel/feature/20140113-nomadic-trails-in-the-land-of-the-blue-sky
march 2014
Pelis que he vist:
El camello que llora, Urga, The Cave of the Yellow Dog
Blogs, en vaig llegir diversos tot preparant el viatge però ahir em vaig trobar amb:
http://transmongolia2010.blogspot.com/
N'afegiré més.
altres varios
http://blocdeviatges.blogspot.com/
Per referència pel meu pròxim viatge:
http://lamevavoltaalmon.blogspot.com/2008/05/cambotja-phnom-penh.html (volta al mon)
Aquí també hi ha info sobre mongòlia, busqueu la link corresponent.
article al país que he vist avui 23 novembre 2011
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ultimos/nomadas/Asia/elpepusoc/20110415elpepusoc_11/Tes
Retalls de món del Canal 33 molts reportatges de mongolia, de la tele francesa
Mongolia, el monestir ressussitat (27.01.12) Amarbayasgalant.
Mongòlia, país de nomades. Reportatge francès sobre els canvis que han experimentat els ramaders ens els ultims 15, des de la caiguda del comunisme.
Sunday, 20 February 2011
un reportatge de la 2 (buscar gener 2012)
rutes mítiques
d'Irkustsk a Pequín per la ruta de les estepes
canal 33 el dissabte 19 febrere 2011
tv3 a la carta
metge de l'estepa, retalls del món
canal 33, dia 9 juny
mongolia país desconocido
rtve 2101010
babel 359845
festival cine asia
barcelona del 6 al 12 juny 2011
rutes mítiques
d'Irkustsk a Pequín per la ruta de les estepes
canal 33 el dissabte 19 febrere 2011
tv3 a la carta
metge de l'estepa, retalls del món
canal 33, dia 9 juny
mongolia país desconocido
rtve 2101010
babel 359845
festival cine asia
barcelona del 6 al 12 juny 2011
Tuesday, 27 July 2010
1 July Beijing markets and Temple of Heaven
Morning in Beijing, we wake up in the 4 bunk bed dorm. I hope she is in a better mood than last night. Last night, I wasn't sure whether she was angry at me at how i managed the situation at reception or just angry because of what happened. I may be more relaxed at all this, but this is maybe a lack of assertiveness from my side, but then this is because if something really bothers you you (i) do express it. Anyway, between checking our emails and a quick walk around the amazing, noisy and busy market which closes at 9am on the dot, we kill time to sort out about our double, and we leave it sorted before we hit the streets towards the Temple of Heaven.
That market was something! from 6 to 9 one of the most fascinating, colourful market I have seen takes place right 100 feet away from our hostel. The husstle and bustle, the foods on display, women and men alike around, the food being cooked, fried, boiled, steamed, the dough, the skillfulness of those making it, how tasty it was! we tried a number of things, each was about 0.10€ and nothing gave us an upset tummy, it was all delicious, a pleasure for our taste buds.
We really enjoyed this morning scene on our second last day in China, before our departure.
We sit down while we sip our canned white coffee while eating their instense flavoured foods, canned coffee and breakfast food in China probably is a rare, unusual sight for them, a bit of no-no thing for them, but what the heck, we needed that bit of a kick our system is hooked to.
We managed to them them free breakfast and then when we paid, and extra discount for the hassle...trying to speak to the girls we liked most nicely but determinedly about how disappointed we had been after being so pleased with the service before we left for Mongolia and all. Change money, I buy another 2GB memory card for 180yuans when the first price was 490 i think.
Well off we go on foot to the do the sights. It all seems a bit easier now! straight down the shopping street...Change money. We saw a chinese decorative door leading to what looked like a food market on our right. The right we take to find food, brightly coloured shops and souvenir stalls. As you walked past the tenders grabbed you by the arm to stay at theirs. All of them had very attractive items, really cool dolls, mao zedong stuff, chopsticks, decks of cards with communist pictures, teapots and tea sets, cups... lots lots of things, carved stone stamps...i have to push her out of there because she would have remained there and bought the whole market! hahahaha. Carry on walking, we make a right, reach Tiananmen Square, make a left and straight down. and straight down, a left at another left...posh, recently built shopping street.
off we go to Temple of Heaven
ever-longest wall i have seen, Zara is there, beautiful and classy chopsticks shops, tea sets, decorations, food, ...
youths with very unusual hairdos in a what looked an old hutong neighbourghood in the process of renovation (=turn it into high rise buildings and destroy the tradional chinse housing)
a labyrinth, we must be very very close but there's no way we find the way to the temple. We stumble upon this very long wall i said, never-ending wall on the right, never ending wall on the left. We were desperate for an entrance to what must be the Temple of Heaven grounds but no gate to be seen!
street foot in beijing. http://www.lonelyplanet.com/mexico/travel-tips-and-articles/77162?intaffil=lpemail
takoyaki (japanese)
rickshaw 2 yuans with his fingers, asks for 20 at the door,
Temple of heaven, Beautiful
girls in imperial costums, friendly and smily.
throngs everywhere, a handful of tourists too, a handful proportionally to the chinese visitors makes a nice figure!
Tornem en taxi, molt de trànsit. posen el taximetre. mira la guia al revés! Se'ls ha d'ensenyar el nom en xino pq sinó no entenen els caràcters llatins.
it was 5ish pm when we got to the shopping street food market, amazing food, I was starving, we hadn't had any lunch
...
29 June UB and fly back to Beijing
This is coming to an end. We have mixed feelings about it.
We wake up in humid UB, earlyish so that we can make the most of what's left of our time in MOngolia. The plan today, thanks to judit's careful planning of the few hours remaining, is... a wonderful French breakfast at the French bakery round the corner from our hostel, go and check about luggage allowance and flight re-confirmation (we did it from Khovsgol) at MIAT offices, which were also just one minute walk from our guesthouse. Location was great!
We crossed our street and walked through what looked like back-streets to us which are actually normal one with communist looking blocks of flats and still-fairly-bare shops, a park with the adults-type-of-swings to keep them exercising and I shortly located the French bakery recommened in our LP. The look inside was totally western. We so well knew we wanted! Ordered capuccinos and chocolate croissants, which were heavy and buttery, which translates into DELICIOUS! A treat after two weeks of hardly no food for breakfast and really basic stuff, except for a tin of olives and biscuits and aloe vera juice the odd day. Real coffee and the bread they carefully placed in the bread window/counter seemed "freshly" brought in from France in a 5 minute walk distance! Still with the rush in our veins of being clean and just washed hair and with our spotless nails it felt almost home!
Judit and I had compared prices for airport transfers by taxi, we were quoted 10.000tg if i dont remember badly but in the end we decided to accept Nassan's 12.000tg because it'd be more practical for us.
I also popped up to Nassan's to accept her offer to drive us to the airport for 12.000tg and the moment she opens the door she says we can be taken there for 10.000 without me uttering a word! great! I wonder what's crossed her mind ... again this business-orientation and the utter desire of offering the best service at almost unbeatable prices in exchange of our good reviews about her tours and service, which fine by us but it's just too obvious that it makes you sick! Anyway, and now... it's time for shopping! off we go to the big souvernir shop in the flower centre on the corner of peace avenue. Dolls and boots catch J's attention, clothes and hats and bags from west Asian cultures mine, ...
want to buy sandwiches for the wait and flight and there was nothing like ready packed sandwiches to go in the shop! Noodles and biscuits again but no proper take away food. We hit a busy koshoor restaurant and we order some veg and meat ones to go, which we eat in the room while we tried to stuff what we've bought into our already jammed-full bags! and off we go to the airport in this brand new 4WD that picked us up at the station when we arrived. I seemed like crazy too taking pics of UB.
Communist-looking buildings, busy and shaky bus shelters, a power station, it's a sprawling city. 1.2m of inhabitants, many of them have seen the city change dramatically over the last 20 years, 10 in particular I'd dare to say, since the fall of communism, others have grown up along with the changes taking place, with the ideas of the parents conflicting with their changing present: consumer society, growth and expansion of brands and designer labels, communications - older generations used to study in Russia, younger ones if they can afford it, want to leave the country for better job prospects). Old and new buildigns giving the city an incongruous look and feel. It's certainly not nice, no personality, no character i'd dare to say, because of the buildings, which along with its people is, what i think, gives cities their own character. Dodgy looking. Said to be unsafe too, high levels of alchoholism steered by homelessness. children living in manholes to keep warm in the long winter nights when cold is extreme and bitter, unbearable at first sight to many of us, in cosy mediterranean countries. I said at first sight cos there was the American girl who grew used to it. Humans are adaptabe and adjustable. But Mongolia would be a hard one to adapt to. Airport wait, and boad the plane of to Beijing again.
we see a different part of the airport, and it's new and glittery and fancy. Visa control, taxi which was taken at the taxi rank and off we drive, same familiar road agaion, same really high buildings and the taximeter running faster than on our arrival and we had very little cash left!
Had reserved a twin on-line from the north of mongolia, a few days ago, about under a week.
We get there they have no room available for us and they assign us a 4-bed bunk. Judit was outraged at this, i wasn't so angry but we did say we had tried to make a reservation the day we left, that we had stayed there two weeks earlier and had been pleased with the service but to no avail. We spoke to the head of staff in the morning, got free breakfast and ???
Rest or out??
We wake up in humid UB, earlyish so that we can make the most of what's left of our time in MOngolia. The plan today, thanks to judit's careful planning of the few hours remaining, is... a wonderful French breakfast at the French bakery round the corner from our hostel, go and check about luggage allowance and flight re-confirmation (we did it from Khovsgol) at MIAT offices, which were also just one minute walk from our guesthouse. Location was great!
We crossed our street and walked through what looked like back-streets to us which are actually normal one with communist looking blocks of flats and still-fairly-bare shops, a park with the adults-type-of-swings to keep them exercising and I shortly located the French bakery recommened in our LP. The look inside was totally western. We so well knew we wanted! Ordered capuccinos and chocolate croissants, which were heavy and buttery, which translates into DELICIOUS! A treat after two weeks of hardly no food for breakfast and really basic stuff, except for a tin of olives and biscuits and aloe vera juice the odd day. Real coffee and the bread they carefully placed in the bread window/counter seemed "freshly" brought in from France in a 5 minute walk distance! Still with the rush in our veins of being clean and just washed hair and with our spotless nails it felt almost home!
Judit and I had compared prices for airport transfers by taxi, we were quoted 10.000tg if i dont remember badly but in the end we decided to accept Nassan's 12.000tg because it'd be more practical for us.
I also popped up to Nassan's to accept her offer to drive us to the airport for 12.000tg and the moment she opens the door she says we can be taken there for 10.000 without me uttering a word! great! I wonder what's crossed her mind ... again this business-orientation and the utter desire of offering the best service at almost unbeatable prices in exchange of our good reviews about her tours and service, which fine by us but it's just too obvious that it makes you sick! Anyway, and now... it's time for shopping! off we go to the big souvernir shop in the flower centre on the corner of peace avenue. Dolls and boots catch J's attention, clothes and hats and bags from west Asian cultures mine, ...
want to buy sandwiches for the wait and flight and there was nothing like ready packed sandwiches to go in the shop! Noodles and biscuits again but no proper take away food. We hit a busy koshoor restaurant and we order some veg and meat ones to go, which we eat in the room while we tried to stuff what we've bought into our already jammed-full bags! and off we go to the airport in this brand new 4WD that picked us up at the station when we arrived. I seemed like crazy too taking pics of UB.
Communist-looking buildings, busy and shaky bus shelters, a power station, it's a sprawling city. 1.2m of inhabitants, many of them have seen the city change dramatically over the last 20 years, 10 in particular I'd dare to say, since the fall of communism, others have grown up along with the changes taking place, with the ideas of the parents conflicting with their changing present: consumer society, growth and expansion of brands and designer labels, communications - older generations used to study in Russia, younger ones if they can afford it, want to leave the country for better job prospects). Old and new buildigns giving the city an incongruous look and feel. It's certainly not nice, no personality, no character i'd dare to say, because of the buildings, which along with its people is, what i think, gives cities their own character. Dodgy looking. Said to be unsafe too, high levels of alchoholism steered by homelessness. children living in manholes to keep warm in the long winter nights when cold is extreme and bitter, unbearable at first sight to many of us, in cosy mediterranean countries. I said at first sight cos there was the American girl who grew used to it. Humans are adaptabe and adjustable. But Mongolia would be a hard one to adapt to. Airport wait, and boad the plane of to Beijing again.
we see a different part of the airport, and it's new and glittery and fancy. Visa control, taxi which was taken at the taxi rank and off we drive, same familiar road agaion, same really high buildings and the taximeter running faster than on our arrival and we had very little cash left!
Had reserved a twin on-line from the north of mongolia, a few days ago, about under a week.
We get there they have no room available for us and they assign us a 4-bed bunk. Judit was outraged at this, i wasn't so angry but we did say we had tried to make a reservation the day we left, that we had stayed there two weeks earlier and had been pleased with the service but to no avail. We spoke to the head of staff in the morning, got free breakfast and ???
Rest or out??
Thursday, 15 July 2010
28 June Monastery and drive back to UB
La iaiaona ens porta aigua calenta, i pa per esmorzar.
com sempre tornem a enrotllar els sacs, tornem a buidar la bossa per posar-lo a la base, tornem a col·locar la poquíssima roba que portem i etc. i enrotllar la mena de mini matalàs que ens deixa el Chaga. Els llits són cutres cutres a matar, un dels dos més cutres ens el que he dormit (mai) m'atreveixo a dir. Ja és la última vegada aquí... bé, en ruta. Encara ens queda la nit a UB. Fem els cafès, cada una es fa el seu per iniciativa nostra pq ens vam acabar fixant que una no col·laborava gaire en tasques comunes a mig viatge i vaig deixar de preparar, rentar i recollir pels 4, ara ho feia. La J cal dir que és super servicial, de seguida es posava ella a rentar, recollir, etc. Et fa sentir malament pq jo ho faria un pel més tard i ella al moment d'acabar ja recull.
Carreguem el cotxe, i al donar-li tot el que ens queda de fils i agulles a la dona, li ensenyo el groc del fil i de la seva sanefa al deel que porta posat avui, rosa i groc. Quina iaia més maca. Està allà asseguda amb la seva tetera i les botes! Li vaig a fer fotos. Ara mirant enrera m'hagues agradat parlar-li, asseure'm i mirar què i com feia.
I per sorpresa nostra marxem al monestir en cotxe... que està a dos minuts a peu! Allà entrem i el Chaga ens va explicant la historia: dels dos germans Amur bayasgalant que no sé qui va matar i van anomenar el monestir amb els seus noms, és simètric i té influencies xineses, mongoles i tibetanes. ES va construir al s. XVIII i és dels pocs que es va mig salvar de la destrucció de monestirs i cultural del 1937, pel comunisme. Es va restaurar al 88 però tot i això està bastant fet pols per fora en comparació a altres edificis que hem vist.
És un dels grans monestirs del país, junt a Gandan i Erdene Zuu. Allà xerrem amb un parell de turistes francesos molt guapos, tots dos: pare i fill. Mentre estem mirant els 4 acolorits i amenaçadors protectors a l'entrada. Realment podríem contar els turistes que hem trobat pel camí amb els dits de la mà!
passem al pati i esta ple de sacs de fulles que faran servir com a incens, tal com vam veure al monestir petit, d'influencia xinesa de teulat verd, al Tibet.
Ens obren, bé, obren perquè hi ha la visita d'una eminencia tibetana acompanyat d'algu important pel que sembla. El candau és interessant.
4 columnes, canalitzen aigua, cobertes d'alfombra com a tot arreu budista (a katmandu, els budistes prop de Boudnath fan catifes, al Tibet tots els seients estaven coberts amb catifies,...).
i al darrera, a l'edifici del darrera quan ja sortim... els monjos cantant, recitant! m'hi assec i escolto. Són juganers, estàn més per jugar, que per cantar i no perquè hi siguem nosaltres sinó perquè són jovenets suposo. És un de gran que canta i els altres han de seguir. Que xulo veure tot això. És genial. Faig poques fotos per no molestar gaire però així tindré poques oportunitats. També d'amagat els dono una barreta de cereals. jejeje que amaguen dins les robes granates, sense dir gràcies. dir gràcies a mongolia es de mala educació, demostra que estaven esperant un regal i no es fa, l'amaguen i l'obren a soles. Aquest tipus de situacions fa que el viatge m'hagi valgut moolt la pena. Ens fem fotos, parlem amb la gent del tibet, s'interessen perquè porto el rosari budista, ...interessant. I jo que no volia deixar d'escoltar i observar els monjos. M'hi hagués passat hores allà dins.
De mica en mica anem encaminant-nos cap a la sortida, sempre amb aquests altres visitants locals i tibetans, i fora, al pati que hi ha al davant ens ensenyen els jocs típics quan hi ha festivals. una mena de gallineta cega, guiar a una persona amb els ulls tancats a un punt de la paret... és divertit, sempre t'acabes separant de la paret!
Conducció, camps cultivats, llargues i rectangulars extensions de camps, un color més marró, com sec. Es torna lleig, en comparació amb tot el que hem vist fins ara. Dinem al sol al costat de la carretera, en un lloc sense cap mena de gràcia. Have our coffee, make a count of how many we have left and we see her hiding some sachets, none of us said a word but that wasn't very nice. In a way, were glad she'd forgotten to take the food from the boot when we left her! (There's a different feel now, we are not far from the city and it all looks a bit more populated, more like the outskirts of the capital, so to speak. The amazing, pristine landscape is no longer. Fields, industry, blocks of flats. mercat d'animals al costa de la carretera, gasolineres, industria)
Arriben a UB, mooolta cua de cotxes. Es un dia entre setmana. Estem una hora i mitja per creuar la peace avenue a la guesthouse, amb la calor que fa, les ganes d'arribar i dutxar-nos i la Nassan que truca al Chaga per veure on som, suposo que tenen controlat que a les 6 s'ha d'haver arribat per tal de no gastar ni un tugrik més. Deixem a K, quedem per sopar després de pel camí haver llegit la LP per restaurants, i apa! ....
No veiem res estrany pels carrers però se'ns ha avisat de vigilar i tornar en taxi, que algun cop han atacat a estrangers. A part dels carrers principals, és tot més aviat fosc. plou i pujo a canviar-me de sabates,no vull que em passi com a pequin! la noia s'havia deixat el seu sac al cotxe i li portem. No trobem el restaurant, preguntem sempre amb la guia de mongol amb nosaltrs, pq sino: impossible comunicar-se.
Haviem quedat en un.. lloc que resulta ser mooolt pijo, l'esperem, un mongol no deixa de mirar-me. Es interessant la situació. En un lloc on l'estètica no és gens important a primera vista, on no et sents ni guapa, ni et pots arreglar, ni cal que t'arreglis, ..sentin-nos netes, i mig decents de roba és un petit luxe. la sensació d'estar despullades, netes, una dutxa, sentir l'aigua relliscar per les espatlles! uf quina sensació més agradable, el secador, els cabells nets. En dos setmanes, els rentem dos dies.
Al final, com que aquest lloc era car, anem a un altre, on té un look molt western. menjem western style food, mongolian beer, vodka per tres i despedides i bon viatge a la k. I tornem a casa a peu, comprem aigua al kiosk de la cantonada i a fer maletes que dema migdia ja marxem..
com sempre tornem a enrotllar els sacs, tornem a buidar la bossa per posar-lo a la base, tornem a col·locar la poquíssima roba que portem i etc. i enrotllar la mena de mini matalàs que ens deixa el Chaga. Els llits són cutres cutres a matar, un dels dos més cutres ens el que he dormit (mai) m'atreveixo a dir. Ja és la última vegada aquí... bé, en ruta. Encara ens queda la nit a UB. Fem els cafès, cada una es fa el seu per iniciativa nostra pq ens vam acabar fixant que una no col·laborava gaire en tasques comunes a mig viatge i vaig deixar de preparar, rentar i recollir pels 4, ara ho feia. La J cal dir que és super servicial, de seguida es posava ella a rentar, recollir, etc. Et fa sentir malament pq jo ho faria un pel més tard i ella al moment d'acabar ja recull.
Carreguem el cotxe, i al donar-li tot el que ens queda de fils i agulles a la dona, li ensenyo el groc del fil i de la seva sanefa al deel que porta posat avui, rosa i groc. Quina iaia més maca. Està allà asseguda amb la seva tetera i les botes! Li vaig a fer fotos. Ara mirant enrera m'hagues agradat parlar-li, asseure'm i mirar què i com feia.
I per sorpresa nostra marxem al monestir en cotxe... que està a dos minuts a peu! Allà entrem i el Chaga ens va explicant la historia: dels dos germans Amur bayasgalant que no sé qui va matar i van anomenar el monestir amb els seus noms, és simètric i té influencies xineses, mongoles i tibetanes. ES va construir al s. XVIII i és dels pocs que es va mig salvar de la destrucció de monestirs i cultural del 1937, pel comunisme. Es va restaurar al 88 però tot i això està bastant fet pols per fora en comparació a altres edificis que hem vist.
És un dels grans monestirs del país, junt a Gandan i Erdene Zuu. Allà xerrem amb un parell de turistes francesos molt guapos, tots dos: pare i fill. Mentre estem mirant els 4 acolorits i amenaçadors protectors a l'entrada. Realment podríem contar els turistes que hem trobat pel camí amb els dits de la mà!
passem al pati i esta ple de sacs de fulles que faran servir com a incens, tal com vam veure al monestir petit, d'influencia xinesa de teulat verd, al Tibet.
Ens obren, bé, obren perquè hi ha la visita d'una eminencia tibetana acompanyat d'algu important pel que sembla. El candau és interessant.
4 columnes, canalitzen aigua, cobertes d'alfombra com a tot arreu budista (a katmandu, els budistes prop de Boudnath fan catifes, al Tibet tots els seients estaven coberts amb catifies,...).
i al darrera, a l'edifici del darrera quan ja sortim... els monjos cantant, recitant! m'hi assec i escolto. Són juganers, estàn més per jugar, que per cantar i no perquè hi siguem nosaltres sinó perquè són jovenets suposo. És un de gran que canta i els altres han de seguir. Que xulo veure tot això. És genial. Faig poques fotos per no molestar gaire però així tindré poques oportunitats. També d'amagat els dono una barreta de cereals. jejeje que amaguen dins les robes granates, sense dir gràcies. dir gràcies a mongolia es de mala educació, demostra que estaven esperant un regal i no es fa, l'amaguen i l'obren a soles. Aquest tipus de situacions fa que el viatge m'hagi valgut moolt la pena. Ens fem fotos, parlem amb la gent del tibet, s'interessen perquè porto el rosari budista, ...interessant. I jo que no volia deixar d'escoltar i observar els monjos. M'hi hagués passat hores allà dins.
De mica en mica anem encaminant-nos cap a la sortida, sempre amb aquests altres visitants locals i tibetans, i fora, al pati que hi ha al davant ens ensenyen els jocs típics quan hi ha festivals. una mena de gallineta cega, guiar a una persona amb els ulls tancats a un punt de la paret... és divertit, sempre t'acabes separant de la paret!
Conducció, camps cultivats, llargues i rectangulars extensions de camps, un color més marró, com sec. Es torna lleig, en comparació amb tot el que hem vist fins ara. Dinem al sol al costat de la carretera, en un lloc sense cap mena de gràcia. Have our coffee, make a count of how many we have left and we see her hiding some sachets, none of us said a word but that wasn't very nice. In a way, were glad she'd forgotten to take the food from the boot when we left her! (There's a different feel now, we are not far from the city and it all looks a bit more populated, more like the outskirts of the capital, so to speak. The amazing, pristine landscape is no longer. Fields, industry, blocks of flats. mercat d'animals al costa de la carretera, gasolineres, industria)
Arriben a UB, mooolta cua de cotxes. Es un dia entre setmana. Estem una hora i mitja per creuar la peace avenue a la guesthouse, amb la calor que fa, les ganes d'arribar i dutxar-nos i la Nassan que truca al Chaga per veure on som, suposo que tenen controlat que a les 6 s'ha d'haver arribat per tal de no gastar ni un tugrik més. Deixem a K, quedem per sopar després de pel camí haver llegit la LP per restaurants, i apa! ....
No veiem res estrany pels carrers però se'ns ha avisat de vigilar i tornar en taxi, que algun cop han atacat a estrangers. A part dels carrers principals, és tot més aviat fosc. plou i pujo a canviar-me de sabates,no vull que em passi com a pequin! la noia s'havia deixat el seu sac al cotxe i li portem. No trobem el restaurant, preguntem sempre amb la guia de mongol amb nosaltrs, pq sino: impossible comunicar-se.
Haviem quedat en un.. lloc que resulta ser mooolt pijo, l'esperem, un mongol no deixa de mirar-me. Es interessant la situació. En un lloc on l'estètica no és gens important a primera vista, on no et sents ni guapa, ni et pots arreglar, ni cal que t'arreglis, ..sentin-nos netes, i mig decents de roba és un petit luxe. la sensació d'estar despullades, netes, una dutxa, sentir l'aigua relliscar per les espatlles! uf quina sensació més agradable, el secador, els cabells nets. En dos setmanes, els rentem dos dies.
Al final, com que aquest lloc era car, anem a un altre, on té un look molt western. menjem western style food, mongolian beer, vodka per tres i despedides i bon viatge a la k. I tornem a casa a peu, comprem aigua al kiosk de la cantonada i a fer maletes que dema migdia ja marxem..
27 June drive up to Amarbayasgalant Khiid
Homemade bread today! Yum yum with a bit of jam! What a treat! Food has been boring, bland, rather tasteless most days when eating with families but undeniably an experience. Freshly- and hand-made flour noodles, boiled with dry meat, all kinds of milk and dairy products. So the bread was a real treat, it was as sign that this is coming to an end.
Today we’ll be in the car the whole day too. We drive along a road Chaga had never driven through before and I was just in awe how he can be so sure what’s the right way when there’s no road signs. “Only one road” he replies. Well but still! Vegetation today resembles more our European bushes and trees. The Selenge river is on our left and we drive across dense vegetation and cool-shaped mountains. Fields with yellow flowers and alpine vegetation further east, and we stop by a river to collect some water to boil for our lunch, pee and I take the opportunity to sink and dip and soak my fingers to try to remove the almost permanent dirt in my nails. The water we collect looks dirty, it has this pale brownish colour which is a bit off-putting to be honest and the boiling we give it I doubt it's enough to kill the germs in it. Landscape is beautiful, as usual. These days Chaga has been explaining that that week flowers, in a given area, were yellow and that within 10 days they’d change colour, another type will blossom, and he said: this week yellow, in 10 days, pink and later blue… We’ll stop and look at the pink twisted one, and the amount of grasshoppers there is is also hard to believe! Different sizes, big as I’d never seen them before, and colours (brown and green).
We drive past an ovoo, which I have re-named as “a nest of shit” since with the excuse of leaving an offering, all kind of rubbish is dumped there: bags, broken pair of glasses, lots of empty bottles of whisky and money basically. Would you feel tempted to nick the money? Maybe but superstition wins and you don’t as it may be a bad omen! The pines in the trees are nice too, small, red and softish. Herds block our way, 3 boys in their teens and 2 adults herding the sheep, goats, and horses. Later, they’ll be having a tea with us, which will give the chance to see the ritual with mongol tea that Chaga makes for them.
We stop for lunch at a field swamped by flies. Very annoying, they even show in our pictures. And the nomads we drove past half an hour earlier stop by us. We take pics of them, with them and we even see the offering some tea before drinking that Chaga has performed for them. He took a ladleful of tea and threw it up to the skies. And I offer them our chewy biscuits we don't like. We are sick of them. In 10 minutes none’s left! Cool. Good deed of the day.
It’s amazing to have so many animals right next to us, cows, the horses and goats,… these people explained that their wives were in the new location, behind a mountain, and they drove there while they are in charge of leading the animals there on horseback. Modern women! The girls complain and make a fuss about bees in the car. Today is my turn to sit in front. Drive through the very soviet looking and copper mining town of Erdenet, famous for an almost all Russian population a couple of decades ago. You go in through the all-Mongolian wooden and metal housing to reach the communist part of town with soviet blocks of flats. Apparently it used to be misplaced in maps so that it was hard or impossible for people to find this town, I guess because of its mining resources. Now it’s the second biggest city in Mongolia. We have our room temperature, which is warm, coffee, I developed the habit of pouring the coffee sachets into the bottle of water to make us a “cold” water coffee mid-afternoon without having to stop and heating water.
We get to a nice spot, and we see the Amarbayasgalant Monasetry in the distance on our right. Get to our guesthouse and the old lady with a very nice and pleasant smile lights us a fire and brings more chips of wood, which I help her to put in our ger basket and she starts making us dinner and chaga to fix the car, for a change. J and I decide to go for a walk, and in the end, K tags along: “girls give me a minute!” and it’s about a long 20-minute wait there in the ger, just waiting. The left hand side of the monastery is kind of developed, the Mongolian way, not nice, it’s like a small community here, and so far it had all been quite if not very pristine. A pool table, monks wandering about, horses, a few shops and new-looking, squatting but walled, blue toilets, and gers and houses. And the monastery of course. And the big stupa being painted (or built?), behind our ger.
I don't remember what we ate for dinner. But i do remember a few blokes a bit younger than us in the house next to our ger, looking at us and us trying not to look at them but hard to resist, much as mongolian men are not attractive, to say the least. The girls take the piss with me and Chaga, they say he goes follows me whereever i go. I think I am the only one who listens to him and takes some interst in him. He's a nice man.
It must have been another night in the ger with no light, just a candle and our headtorches, dogs barking outside and bit of sky seen from the crown of the ger...
There's a different feel now, we are not far from the city and it all looks a bit more populated, more like the outskirts of the capital, so to speak. The amazing, pristine landscape is no longer. Fields, industry, blocks of flats.
Today we’ll be in the car the whole day too. We drive along a road Chaga had never driven through before and I was just in awe how he can be so sure what’s the right way when there’s no road signs. “Only one road” he replies. Well but still! Vegetation today resembles more our European bushes and trees. The Selenge river is on our left and we drive across dense vegetation and cool-shaped mountains. Fields with yellow flowers and alpine vegetation further east, and we stop by a river to collect some water to boil for our lunch, pee and I take the opportunity to sink and dip and soak my fingers to try to remove the almost permanent dirt in my nails. The water we collect looks dirty, it has this pale brownish colour which is a bit off-putting to be honest and the boiling we give it I doubt it's enough to kill the germs in it. Landscape is beautiful, as usual. These days Chaga has been explaining that that week flowers, in a given area, were yellow and that within 10 days they’d change colour, another type will blossom, and he said: this week yellow, in 10 days, pink and later blue… We’ll stop and look at the pink twisted one, and the amount of grasshoppers there is is also hard to believe! Different sizes, big as I’d never seen them before, and colours (brown and green).
We drive past an ovoo, which I have re-named as “a nest of shit” since with the excuse of leaving an offering, all kind of rubbish is dumped there: bags, broken pair of glasses, lots of empty bottles of whisky and money basically. Would you feel tempted to nick the money? Maybe but superstition wins and you don’t as it may be a bad omen! The pines in the trees are nice too, small, red and softish. Herds block our way, 3 boys in their teens and 2 adults herding the sheep, goats, and horses. Later, they’ll be having a tea with us, which will give the chance to see the ritual with mongol tea that Chaga makes for them.
We stop for lunch at a field swamped by flies. Very annoying, they even show in our pictures. And the nomads we drove past half an hour earlier stop by us. We take pics of them, with them and we even see the offering some tea before drinking that Chaga has performed for them. He took a ladleful of tea and threw it up to the skies. And I offer them our chewy biscuits we don't like. We are sick of them. In 10 minutes none’s left! Cool. Good deed of the day.
It’s amazing to have so many animals right next to us, cows, the horses and goats,… these people explained that their wives were in the new location, behind a mountain, and they drove there while they are in charge of leading the animals there on horseback. Modern women! The girls complain and make a fuss about bees in the car. Today is my turn to sit in front. Drive through the very soviet looking and copper mining town of Erdenet, famous for an almost all Russian population a couple of decades ago. You go in through the all-Mongolian wooden and metal housing to reach the communist part of town with soviet blocks of flats. Apparently it used to be misplaced in maps so that it was hard or impossible for people to find this town, I guess because of its mining resources. Now it’s the second biggest city in Mongolia. We have our room temperature, which is warm, coffee, I developed the habit of pouring the coffee sachets into the bottle of water to make us a “cold” water coffee mid-afternoon without having to stop and heating water.
We get to a nice spot, and we see the Amarbayasgalant Monasetry in the distance on our right. Get to our guesthouse and the old lady with a very nice and pleasant smile lights us a fire and brings more chips of wood, which I help her to put in our ger basket and she starts making us dinner and chaga to fix the car, for a change. J and I decide to go for a walk, and in the end, K tags along: “girls give me a minute!” and it’s about a long 20-minute wait there in the ger, just waiting. The left hand side of the monastery is kind of developed, the Mongolian way, not nice, it’s like a small community here, and so far it had all been quite if not very pristine. A pool table, monks wandering about, horses, a few shops and new-looking, squatting but walled, blue toilets, and gers and houses. And the monastery of course. And the big stupa being painted (or built?), behind our ger.
I don't remember what we ate for dinner. But i do remember a few blokes a bit younger than us in the house next to our ger, looking at us and us trying not to look at them but hard to resist, much as mongolian men are not attractive, to say the least. The girls take the piss with me and Chaga, they say he goes follows me whereever i go. I think I am the only one who listens to him and takes some interst in him. He's a nice man.
It must have been another night in the ger with no light, just a candle and our headtorches, dogs barking outside and bit of sky seen from the crown of the ger...
There's a different feel now, we are not far from the city and it all looks a bit more populated, more like the outskirts of the capital, so to speak. The amazing, pristine landscape is no longer. Fields, industry, blocks of flats.
Subscribe to:
Posts (Atom)