Reflexions sobre el viatge

Reflexions sobre el viatge
M'ha encantat, Beijing és fascinant, no és maca com a ciutat però és innegable que és fascinant. Colors apagats per la pol·lució que cobreix tota la ciutat permanentment (l'últim dia vam veure el sol), lo actius físicament que són: parcs amb instruments per exercitar el cos que ara ja són a bArcelona, gent fent esport pels carrers i espais obers, taichi pels matins, menjar, els nous edificis altissims i pretensiosos, bullici, la riquesa interior d'alguns patis dels hutongs, amb l'exterior auster i gris, les bicis encarant-se atrevides als cotxes enmig d'encreuaments quatre vegades més grans que arago i passeig de gracia, molt menjar, els fanalets vermells, gent recollint les ampolles de plàstic, munts i munts d'ampolles dins enormes bosses de plastic que més endavant vendran, les grans masses i multiduds vagis on vagis, els vestits que porten les noies, les sandalies amb mitjons de mitja, els paraigues brodats per protegir-se del sol, les postures de la gent per tirar fotos, el menjar un cop més, la calor, les distancies per caminar són enormes, la poca orientació que tenen els xinesos dins la seva pròpia ciutat, els megaespais i megaedificis, la gent dormint a les botigues, els labavos publics a tot arreu (fins fa poc les cases no tenien banys privats), les dutxes sobre els teulats, ...
Mongòlia,... els nomades, els borratxos, les cares, les dents podrides, l'estil de vida, el menjar, com cuinen les dones, la connexió amb els animals, els cavalls i cabres i vaques, les carcasses d'animals morts pel zuu, la llet la base de la seva alimentació, el paisatge, les portes dels gers, els gossos bordant tota la nit, els bots que vam fer pels camins marcats amb roderes, les distàncies, les vegades que ens vam perdre en la vasta estepa, la gent que ens mirava i els que somreien, el labavo (o falta de), els ginets, camells, dunes, grandíssimes manades d'animals pasturant, les galetes que no ens agradaven que vam arrossegar gairebé tot el viatge, els cafés de sobre 3 en 1, l'americana voluntaria durant dos anys que s'havia adaptat a la vida en un ger, el llac dels 4 blaus a siberia, les tempestes a la nit i de dia, els llamps espectaculars, la sensació d'incomoditat a l'arribar a un ger però les rialles al voler comunicar-se, la llum a les 6 o les 7 del vespre, les recomanacions de no dur res a sobre a ulan bator, el comunisme, la tornada a la ciutat després de tants dies al camp, l'entrada a la capital i el trànsit, la influència xinesa i russa a les vides de la gent, grans edificis de vidre moderns al costat de vells i comunistes, mendicitat i el perill aparent, lletjor de la ciutat, terres sense terra als ger, gent descalça, bruta però feliç i somrient i oferint-te el tenen, la llet fermentada famosa! el cabell brut i enganxos de no dutxar-nos ni rentar-lo durant 4 dies, el no estar ni un moment totalment despullada en dos setmanes, la sensació al poder-nos dutxar a l'alberg, ... Fascinant.
Estic agraïda d'haver vist un lloc així.