La iaiaona ens porta aigua calenta, i pa per esmorzar.
com sempre tornem a enrotllar els sacs, tornem a buidar la bossa per posar-lo a la base, tornem a col·locar la poquíssima roba que portem i etc. i enrotllar la mena de mini matalàs que ens deixa el Chaga. Els llits són cutres cutres a matar, un dels dos més cutres ens el que he dormit (mai) m'atreveixo a dir. Ja és la última vegada aquí... bé, en ruta. Encara ens queda la nit a UB. Fem els cafès, cada una es fa el seu per iniciativa nostra pq ens vam acabar fixant que una no col·laborava gaire en tasques comunes a mig viatge i vaig deixar de preparar, rentar i recollir pels 4, ara ho feia. La J cal dir que és super servicial, de seguida es posava ella a rentar, recollir, etc. Et fa sentir malament pq jo ho faria un pel més tard i ella al moment d'acabar ja recull.
Carreguem el cotxe, i al donar-li tot el que ens queda de fils i agulles a la dona, li ensenyo el groc del fil i de la seva sanefa al deel que porta posat avui, rosa i groc. Quina iaia més maca. Està allà asseguda amb la seva tetera i les botes! Li vaig a fer fotos. Ara mirant enrera m'hagues agradat parlar-li, asseure'm i mirar què i com feia.
I per sorpresa nostra marxem al monestir en cotxe... que està a dos minuts a peu! Allà entrem i el Chaga ens va explicant la historia: dels dos germans Amur bayasgalant que no sé qui va matar i van anomenar el monestir amb els seus noms, és simètric i té influencies xineses, mongoles i tibetanes. ES va construir al s. XVIII i és dels pocs que es va mig salvar de la destrucció de monestirs i cultural del 1937, pel comunisme. Es va restaurar al 88 però tot i això està bastant fet pols per fora en comparació a altres edificis que hem vist.
És un dels grans monestirs del país, junt a Gandan i Erdene Zuu. Allà xerrem amb un parell de turistes francesos molt guapos, tots dos: pare i fill. Mentre estem mirant els 4 acolorits i amenaçadors protectors a l'entrada. Realment podríem contar els turistes que hem trobat pel camí amb els dits de la mà!
passem al pati i esta ple de sacs de fulles que faran servir com a incens, tal com vam veure al monestir petit, d'influencia xinesa de teulat verd, al Tibet.
Ens obren, bé, obren perquè hi ha la visita d'una eminencia tibetana acompanyat d'algu important pel que sembla. El candau és interessant.
4 columnes, canalitzen aigua, cobertes d'alfombra com a tot arreu budista (a katmandu, els budistes prop de Boudnath fan catifes, al Tibet tots els seients estaven coberts amb catifies,...).
i al darrera, a l'edifici del darrera quan ja sortim... els monjos cantant, recitant! m'hi assec i escolto. Són juganers, estàn més per jugar, que per cantar i no perquè hi siguem nosaltres sinó perquè són jovenets suposo. És un de gran que canta i els altres han de seguir. Que xulo veure tot això. És genial. Faig poques fotos per no molestar gaire però així tindré poques oportunitats. També d'amagat els dono una barreta de cereals. jejeje que amaguen dins les robes granates, sense dir gràcies. dir gràcies a mongolia es de mala educació, demostra que estaven esperant un regal i no es fa, l'amaguen i l'obren a soles. Aquest tipus de situacions fa que el viatge m'hagi valgut moolt la pena. Ens fem fotos, parlem amb la gent del tibet, s'interessen perquè porto el rosari budista, ...interessant. I jo que no volia deixar d'escoltar i observar els monjos. M'hi hagués passat hores allà dins.
De mica en mica anem encaminant-nos cap a la sortida, sempre amb aquests altres visitants locals i tibetans, i fora, al pati que hi ha al davant ens ensenyen els jocs típics quan hi ha festivals. una mena de gallineta cega, guiar a una persona amb els ulls tancats a un punt de la paret... és divertit, sempre t'acabes separant de la paret!
Conducció, camps cultivats, llargues i rectangulars extensions de camps, un color més marró, com sec. Es torna lleig, en comparació amb tot el que hem vist fins ara. Dinem al sol al costat de la carretera, en un lloc sense cap mena de gràcia. Have our coffee, make a count of how many we have left and we see her hiding some sachets, none of us said a word but that wasn't very nice. In a way, were glad she'd forgotten to take the food from the boot when we left her! (There's a different feel now, we are not far from the city and it all looks a bit more populated, more like the outskirts of the capital, so to speak. The amazing, pristine landscape is no longer. Fields, industry, blocks of flats. mercat d'animals al costa de la carretera, gasolineres, industria)
Arriben a UB, mooolta cua de cotxes. Es un dia entre setmana. Estem una hora i mitja per creuar la peace avenue a la guesthouse, amb la calor que fa, les ganes d'arribar i dutxar-nos i la Nassan que truca al Chaga per veure on som, suposo que tenen controlat que a les 6 s'ha d'haver arribat per tal de no gastar ni un tugrik més. Deixem a K, quedem per sopar després de pel camí haver llegit la LP per restaurants, i apa! ....
No veiem res estrany pels carrers però se'ns ha avisat de vigilar i tornar en taxi, que algun cop han atacat a estrangers. A part dels carrers principals, és tot més aviat fosc. plou i pujo a canviar-me de sabates,no vull que em passi com a pequin! la noia s'havia deixat el seu sac al cotxe i li portem. No trobem el restaurant, preguntem sempre amb la guia de mongol amb nosaltrs, pq sino: impossible comunicar-se.
Haviem quedat en un.. lloc que resulta ser mooolt pijo, l'esperem, un mongol no deixa de mirar-me. Es interessant la situació. En un lloc on l'estètica no és gens important a primera vista, on no et sents ni guapa, ni et pots arreglar, ni cal que t'arreglis, ..sentin-nos netes, i mig decents de roba és un petit luxe. la sensació d'estar despullades, netes, una dutxa, sentir l'aigua relliscar per les espatlles! uf quina sensació més agradable, el secador, els cabells nets. En dos setmanes, els rentem dos dies.
Al final, com que aquest lloc era car, anem a un altre, on té un look molt western. menjem western style food, mongolian beer, vodka per tres i despedides i bon viatge a la k. I tornem a casa a peu, comprem aigua al kiosk de la cantonada i a fer maletes que dema migdia ja marxem..
No comments:
Post a Comment