Sóns quarts d’11 del dia 16 juny, en unes hores arribarem a Ulan Bator. Que fort! Qui m’havia de dir a mi de petita que aniria per aquests mons. És una passada això. Els primers gers apareixen, caballs per l’estepa mongola. Ens hem parat a pobles amb “cases” grans, pals d’electricitat, trist, a mi em desperten les comprobacions als baixos del tren. No sabia si despertar a la Judit. Esmorzem. Tornem a dormir una estona més. Incòmode però no fatal. Sort que el tren no va ni la meitat del ple. Tot és molt tranquil. Cada vegada hi ha més pols als marcs interiors de les finestres.
Qui som al nostre vagó:
Dos americanes de 50 anys rosses, i la parella de mongols, una parella d’alemanys i la francesa amb ells, una familia americana (home repelent i net) i ja està crec. Lllavors altres estrangers en altres vagons. També hi ha els dos revisors en un compartiment petit per ells, la samovar per l’aigua calenta exactament com havia vist per internet. El de cara de males puces neteja la catifa blava a l’acostar-nos a la capital amb una fregona !
Res a la vista i de tant en tant manades de cavalls, algun ger, algunes cases, pals electrics al llarg de la via, carretera amb camions d’aparença russa, i molts llargs trens de mercaderies i fusta, rusty, ...Tot sec. On hi ha una mica d’aigua, està verd. Nuvol. 22ºC. El tren no va ràpid en cap moment. Ens tornen els bitllets marcats amb segells. (no sé on el tinc!!! Només en teníem un i el deu tenir la Judit). Explorem els altres vagons, el següent, el 7, és igual pero de diferent color (marró), l’altre ja és primera classe, tot de fusta i dutxes a cada compartiment. Es nota la pasta. I el menjador és xulissim. De fusta treballada. Però es veu que el menjador mongol és diferent al xino, també ho han canviat a la frontera, ens diu algú. Allà hi trobem els alemanys, les americanes i sola la francesa, amb qui ens asseiem. El paisatge ja és estepa, tal com imagines Mongòlia, cels blaus i terres verds. Espectacular. Tornem al vagó, i ens tornem boges fem fotos per la finestra de com el tren serpenteja a les curves. Fotos mítiques també. Ja no hi ha pols, traiem el cap i flipem! Quina P-A-S-S-A-D-A!
Quedem amb la noia a les XXX?
Arribem, baixem, des de dins ja veig un home amb el meu nom. Com sempre, tot és molt ràpid, et recullen, directe al cotxe i marxem. Sóc a temps a treure la càmara i fer la foto a l’estació en cyrilic.
Vida pels carrers, calor, 4x4 negre i car, això no m’ho esperava aquí. Ens dona dos consells: vigilar pickpockets i que els cotxes no paren. Nassan’s Guesthouse, complexe tancat en valla. Baixa i pugem i ens porta a l’ahbiatació, un piset amb una huge double room tancada dins un dorm compartint cuina, i labavo. Genial. La veritat és que està genial. Després parlem sobre el tour pel país. Decidim no fer el Gobi, per la calor i per falta de dies i ens quedem pel centre i nord. Cap “disagreement” amb Judit. Demano per anar a un orfenat, ens diu que són lluny del centre I sembla haver-hi pegues. Segur que es pot organitzar, i ho fa! Guai. La Nassan aqeusta és una dona petitona que només de veure’t et fa la pilota i t’ensenya les bones crítiques del seu hostel i vol quedar bé. Ens diu el preu per dos i per tres persones, poca diferència però nosaltres no en fem cas. No puja ni baixa el preu, ni es negociable. Triem la ruta, li dic que m’agradaria poder veure algun monestir més petit fora de la ruta establer-ta si així ens pica. Cap pega. Recomana deixar-ho tot a l’habitació pels pickpockets. Anem a canviar diners on ella ens recomana i així experiementem la ciutat en 1ª persona: el creuar els carrers i que els cotxes no parin, ens enganxem a uns locals que travessen i ja està...a l’habitació i tot i voler dutxar-nos, passa l’estona volant i no ho fem, se m’acudeix amagar els bitllets i passports a un moble... i de seguida ve la Nassan amb la kal, que tot i ser sola se les ha apanyat molt bé per trobar aquest racó. Li expliquem les opcions i a ella no li sembla bé el preu i comparem amb lo seu:
45USD and 5USD per un traductor al dia... cotxe i driver. Anem amb la Nassan, parlem, acordem que ella ve amb nosaltres, ella s’imposa molt, va de dura I no deixa que la Nassan ens engatussi amb bones paraules, ni li riu les gràcies. El serge se li pica un amica pel fet que fa el tour amb una altre agència.
No recordo bé què fem aquesta estona, anar al dpt store along Peace avenue, comprar coses pel viatge de demà. Ja que la ciutat és tant lletja decidim marxar l’endemà enlloc del 18, per guanyar un dia també. Doncs comprar menjar i paper per l’orfenat que judit i jo anirem a veure i sopar. Ella ha proposat un coreà prop de Serge, on s’esta ella. Voliem un que es diu California, recomanat per uns espanyols d’un blog que vaig llegir però com que no sabem on es exactament, el descartem. Demà tindrem un dia llarg també. Trobar llibretes és una utopia i el food shop del dpt store és gran i ben farcit de coses, orientals i occidentals, embotit i tot! Vi de tot el món, vodka, compreses i tot el que imaginis, sorprenent, la veritat. Altres guiris comprant. I a sopar, a la Peace Avenue, lleig a matar. Veus les botigues als baixos, a peu de carrer, com a extensions dels edificis comunistes, com a Anglaterra, encara que els dos països no es puguin ni comparar ! Rètols i molts bars: el latino, entre ells.
Les noies volen anar modernes i guapes i van vestides una mica cutres, amb talons molt alts amb mals carrers. La khaula no pot treure diners del banc al principi, te traveller’s cheques. Busquem caixers. N’hi ha a tot arreu, per ser un país excomunista.
Sopem al coreà, se’n riu perquè no sabem menjar amb palets, i em fot menjar picant perquè des del tren que em prenc propolis per la geniva inflamada. Segur que dels nervis que he tingut del viatge. Ens despedim després i a peu cap a casa nostra.
La porta del nostre pis/apartament és metàlica (merda, cap foto), funciona amb una combinació 136, i estem a dalt de tot, en una porta tb blindada, de metal sencera. Em pregunto si realment cal aquesta seguretat. Pugem a casa seva, ultimem detalls, ens diu que li hem de compartir el nostre menjar amb el conductor, ens rebaixa uns diners pel conductor amb anglès (primer conductor amb un traductor per 4USD al dia, al final conductor amb angles per 2USD a repartir entre les tres)... li demano secador de cabell per demà matí, la filla me’l deixarà, mirem el mail, super lent en una habitació amb la telel, el PC i 4 llits i roba estesa, on imaginem que dorm ella amb les filles. Dues: una simpàtica mirant espanya al mundial i l’altre més sossa.
Comprem aigua i sobres de café, que no sé com descobrim...la dona de la paradeta ni ens mira quan li demanem aigua, està mirant la tele...
No comments:
Post a Comment