Sunday breakfast. Cafè com sempre. Ens porten algo? A vegades sí, a sovint no. No sé si hem fet alguna compra encara?? Crec que no des de UB. Un altre dia sense rentar-nos bé. Les tovalloles humides ens van de perles!
Mentre el Chaga arregla el cotxe suggereix que anem a fer un vol per aquí, ens indica el riu i la veritat és que és espectacular el que veiem, la gorga del riu brut de la pluja però abrupte i salvatge. Baixem la Judit i jo mentre l’altre noia fa fotos per dalt. Roques, homes en roba interior ens donen una flor, troncs al terra secs dels anys allà posats, verd de la gespa. Crec que cap s’imaginava que al costat del nostre ger hi havia aquesta meravella de la naturalesa. I amb el gran angular es veu tot. No m’acaba de fer el pes perquè allunya el que tens al davant per tal d’agafar més lateral però cal dir que és xulo!
És hora de dinar i encara estem al ger esperant el Chaga i al cotxe. El paisatge de dia és molt molt bonic. Els animals, els cavalls, les ovelles, el noi que es renta el cap! Quina enveja!
A la nena se li ha antojat pujar al monestir al cap damunt d’una muntanya, que ens va dir l’americana del tren. El conductor, perquè és tant bon home ha accedit, no sap on dormirem perquè canviem una mica de ruta i diu que li hauríem d’haver dit a la Nassan. Marxem, anem al salt d’aigua, que resulta que està molt a prop del ger i està ple de mongols passant el dia o de vacances allà també. Plou. I de camí al monestir, que enlloc de desfer el camí ens fa una altre ruta, passem per un paisatge “pristine”, carpet-like. Amazing! Una meravella. Rius poc profunds, verd, gers, i un munt de nomades i animals. Genial. Dinem – parlem amb conductor i diu que jo sóc la més alegre, i smart woman quan li dic que “tots els humans siguem d’on siguem tenim les mateixes necessitats bàsiques” flors i ànecs al costat d’un rierol. Pugem al monestir Tovkhon khiid (mountainside 68 km to the South-West of Kharkhorin in forest mountainous area Shivet uul in Batulziy sume of Uburkhangaiskiy aimag a peu, per un camí enfangat ple de floretes taronges. Em costa moltissim pujar fins dalt, no s’acaba mai. Arribo que em falta aire i em quedo a dalt sense acabar de pujar a dalt de tot, que arribes i encara has de pujar més. Descanso, no sé si és mal d’alçada com suggereixen o què ha passat. El monestir a 2200msnm. M’espero, escrivint i em criden des de dalt, “eoooo pujjjaaa” i jo: “eh?” i llavors veig un rètol que diu de no cridar per respectar el peregrinatge de qui puja i tal1 jajajaja. M’és igual no tenir fotos, estic feta pols. Àguila. Bufandes blaves. Ja he fet 3gb de fotos i els dies que em queden!! Penso en el S i no sé si li agradaria aquest viatge, suposo però segur que faria broma de que no hi ha res.
Nens a cavall, “training” ens diu el Chaga.
Carretera que no coneix. Banyes a la posta de sol amb llum groga. Passem per bosc. No sap on dormirem i passem per tot un tram on no sembla haver-hi cap ger a la vista, arbres i arbres, fins que arriben de nou les immenses clarianes. Nosaltres estem una mica callades des de que ens mana la pressa a les banys dient “unknown road”, o sigui que estava mig perdut! No m’estranya, aquí tot és igual! Pregunta a algun ger, no ens volen fins a trobar la casa de la bolita...tres families, tres ger, un per nosaltres...
NIT: Dormim? A casa la bolita!
La family here ja havia tingut turistes algun cop abans. La noia jove, vermella i curtida, i una nena petit que anomenem “la bolita” ja us podeu imaginar perquè, bruta i descalça. També hi ha una noieta més gran, molt maca de cara i ben comportada, com una germana gran tot i que no l’és. Són tres famílies i la noia que es acull no sembla gaire emocionada però neteja estris, ens fa el menjar molt diligentment sens cap entusiasme. El ger estava molt net i ella també. Amb catifes als laterals. Ens cuina algo en uns minuts allà al davant nostre. El chaga parla una mica amb ella, li preguntem alguna cosa a través d’ell però és més aviat seca aquesta noia que sembla de poc més jove que nosaltres. Uf, quan veiem el marit, lleig i geperut també uns 20 i molts anys ens preguntem què li ha vist aquesta noia tota mona a aquest noi. Potser tot està mig arranjat també? Potser per conveniència de les famílies amb més o menys animals? Són carinyosos amb els fills però secs amb els de fora. No deixa que per més que es guanyen uns diners, t’obren les portes de casa seva i ofereixen el te i sempre un termos d’aigua bullint per te o el que vulguis. Com els del Tibet. Aquí també dormim Judit i jo en un llit si mal no recordo.
I haven’t discussed food much so far but i want to mention this aloe vera juice that we tried in UB and which we’ve been drinking so far! Tastier and richer than water and with vitamin C to balance the lack of fresh fruit eating. We do eat dried fruit, though: i have cranberries, apricots and k will soon offer us some dried pineapple and kiwi fruit.
La k no tenia idea que s’havien de fer regals a les famílies, i nosaltres hem estat donant els nostres fils i agulles. No sabem si donem molt o poc però els primers dies intentem repartir perquè ens duri. L’ultima s’endú el botí més gros amb el que ens va sobrar: fills de molts colors, una capsa d’agulles, cremalleres... a mig camí ella compra caramels pels nens perquè el chaga ens demana si tenim algo pels nens...
No comments:
Post a Comment