23 June arrive at Khovsgol Nuur

23 June
7th day of the trip. Somehow it feels as though it is coming to an end but we still have a good few more days left!
Breakfast: coffee and the horrible twisted biscuits. At this stage we no longer prepare everybody’s coffee as we used to at first. We just clean and prepare our own and maybe chaga’s. Like last night when it came to cleaning our dinner plates and stuff, we only cleaned ours and chaga’s.
I ask for a pic of the cute but unsmiling, purpled-dressed girl (she actually looked as if she was going to a birthday party!) after having given them a bunch of thread rolls and needles, and they all take advantage of this, except for judit who never takes a photo of people as a portrait. And we head off. No need to say that Chaga has had a close look at the car as usual.

Moron de camí cap al Khovsgol Nuur, tres hores de cotxe. Lunch in a restaurant: Chaga finishes my dish when i had just offered a bit. Entrem a la ciutat amb faroles amb pannells solars, calor, gent per les voreres, fem encàrrecs: mòbil, menjar, internet (nosaltres aprofitem per reservar hotel a Beijing i contestar qui et mail. Dinem gulash pq no hi ha gran cosa més. El Chaga s’acaba el meu plat quan només n’hi oferia una mica i elles flipen, bé totes però de totes maneres ja estava força plena jo! I faig les meves necessitats mentre K compra mòbil. Al·lucino que els restaurants no tenen lavabos. Les ciutats són com llocs fantasmes, com a l’oest americà a lo asiàtic. Aquí hi ha gent que té mala pinta, gent normal, gent amb carros de cowboy com al Tibet, un munt de cotxes aparcats, el final de la carretera asfaltada amb laterals sense asfaltar, ...i les tipiques botigues que no saps que són botigues ni què venen fins que ets a dins. Tot molt bàsic, “unpretentious”, venen molt dolç: producte de Corea, Rússia però poc local.L’aigua té el mateix preu que a Europa, cosa que per ells es cara, però no en compren d’ampolla. Amb una oferta molt limitada de menjar. Demanem assenyalant i ens diuen el preu amb la calculadora. Comprem cervesa que paguem a mitges.
Just deixem Moron, que hi ha un ambient raro, una tempesta de sorra al nostre davant mentre anem avançant en el cotxe, seguida d’una tempesta. Ens queden 3 hores de camí fins a khatgal, al llac. Entrem al National Park Khovsgol, aixequen la balla i en un moment estem a la MS guesthouse, a l’entrada del poble. Està molt bé i aquí no hi ha mosquits. Fa fred al baixar del cotxe, cosa que jo agraeixo. Ges i unes casetes de fusta clara, molt acollidor i pijo: allà entrem i passem el vespre. Descarreguem, ens ensenyen el ger, i està tot bé i anem a passar l’estona al menjador, fem cafes que podem servir-nos a granel! I ens fan anar a sopar al menjador, un bon plat de verdura tallada en juliana... bo bo. Hi ha una nena maquíssima per allà pul·lulant, que juga a fer bombolles i vol cridar l’atenció. L’amo parla anglès, cosa que s’agraeix també. El lloc te dutxes normals i un lavabo que no fa pudor ni hi ha mosques gràcies a una explicació tècnica a la porta!
Riem molt, fem fotos, estem allà bé, fent el tonto i seria el moment ideal per una cervesa però tot i que totes en volem cap s’aixeca a buscar-la precisament perquè una no s’ofereix. I ens quedem sense birres fins que arribem dins al ger i la tonteria que portem a sobre ja s’ha apagat una mica. Jugo amb la nena. Es preciosa de carona juganera.

El llac és la perla blava del país, que s’endinsa cap a la taiga siberiana 136km. Es profund i el segon més gran del país i geològicament és l’últim fill del gran Baikal rus, a menys de 200 al nord. Pel que sembla cada vegada hi ha més turistes, tant del país com de fora tot i que la imatge que dóna és bastant pristina, tot i haver-hi gers per turistes. Es veu que hi ha molta gent del Gobi que venen al nord de vacances.

Anem carregades de bitllets i estem ja fartes de portar el moneybelt amagat quan no sembla haver-hi cap necessitat. M’he fotut moltes hòsties amb les portes tant baixes (sabíeu que són baixes perquè ajupir-se per entrar és un acte d’humilitat?), crec haver perdut una tapa d’un objectiu (tot i que em’estranya pq no perdo res però l’he sentit caure pel cotxe i al moment de baixar per fer la foto al pont que semblava que no hi podia passar un cotxe, no la veia enlloc) de camí cap aquí dalt o el dia abans??? Amb el canvi de paisatge i roca i l’ovo quadrat i fent el cafè en una ampolla de plàstic amb aigua sense escalfar i que la k va dir que n’hi preparéssim i li vaig dir que s’ho fes ella amb la seva ampolla per no haver-li de fer.... que jo ja la tinc clissada a aquesta noia. Es queda dos sobres, quan jo tb havia volgut guardar-ne per nosaltres.