És un dia light de cotxe. Esmorzem amb tranquil·litat al menjador, ens volem dutxar però el Chaga diu que no val la pena que ja ho vam fer ahir. Ok, té raó. Agafem cotxe i ens porta a explorar el llac per les vores, pugem a un carro amb l’animal que l’estira, i ens diu que ens quedarem en aquesta casa aquesta nit. Un ger amb un nanu vestit de taronja al costat del llac. Per ara, parem al costat del llac, pedres i arbres morts, fusta plana molt maca, ...espectacular el paisatge. Em podria quedar mirant la taiga siberiana que és bastant el que m’imaginava. Ens fa pujar una muntanya amb vistes però entre que no tinc memòria a les targetes i que allò no s’acaba mai...no acabo de pujar tampoc i vaig baixant a peu jo sola, però pateixo perquè elles no saben que he baixat. La idea era fer una mica i esperar pero vaig fent. Popo dos cops, una calor i jo sense aigua. Deixo marques al terra. Veure el llac és espectacular. Em vaig preparant el com disculpar-me per si s’emprenyen per no haver dit res. En cotxe polsegós escric “judit vaig tirant” jejeje, segur que riu! Deixo plantes al mig del camí i jo patint per elles i per si passa algo intentant convèncer’m que només hi ha un camí i no em puc perdre. Sola a la muntanya és algo que recomanen no fer. Estic una mica acollonida. Baixo i no veig el Chaga, tinc una mica de por perquè tot i que no passa ningú i elles han de passar per aquí per força, passa l’estona i no veig ningú. I si ens perdem. JO opto per quedar-me en un punt on elles em veuran i si el chaga ens busca, ha de venir al punt on ens ha deixat. Ell ha dit que seria per aquí però no el veig. Quan les veig venir, el primer que faig es dir que no em matin, i elles sorpreses pregunten perquè? I jo que responc que si algu hagués marxat sense dir res, jo hauria patit... tirem i veiem al chaga.
Comencem a pujar a la 1, a les 4 i pico comencem a dinar!! El que totes creiem que seria una caminadeta han estat dos hores i pico pujant i una de llarga baixant també. Això el conductor ho hauria de dir, que és una bona caminada.
Rellisco amb pedres i la k se’n fot perquè és la tercera vegada qeu caic al terra. Dinem a quarts de 5 de la tarda, la vora del llac. Parades, quietes fa aire però això és tan espectacular que la idea del fred minimitza el que sento davant aquest espectacle de la natura: els colors, les formes, el lloc, la posició al planeta, la zona: Siberia mongola. No wonder this is chaga’s favourite bit of Mongolia. Remote, quiet, stunning. I am glad we saw the lake yesterday from atop the hill as the shades of blue the water had were just amazing whereas today it’s of a more homogenous shade.
After lunch, we pack and load the car over again, and just drive back to the ger we’ll be staying, the fisherman by the west coast of the lake. To our surprise they start cooking the moment we get there, which is about 6.30. chaga has bought potatoes and peppers and onion to go with the fish we’ll be having. They light the fire, which soon crackles. We start cooking: chaga, the one-eyed guy and me. Peeling, and de-boning the fish. The guy seems nice, he laughs and asks questions. They say that the peoples populating this area are very nice but if you get them angry they turn really bad…he’s 28 years old and so he thought I was. We eat the fried veggies and the fish, which is all very very tasty, pity we are not very hungry. It’s still daylight.
He asks us to get up at 8 when we’ve been getting up late all these days, him saying “there’s no need” when we, puzzled, told him to tell us if we had to be up at any given time. No rain but incredible lightening just by our gers. It starts raining and I with my umbrella get out to try to take pics of the lightening but not much memory card space, so I am deleting pics. The storm is now on the lake, and so is the lightening. Electrical blue sky, lit by it. stunning. Toilet, squatting indoors. Beautiful view of the lake, as an added value!
It’s cool to spend time with them when they want to communicate. Chaga sleeps on the carpet on the floor. One bed each. In the middle of the night there’s an incredible thunderstorm. It was as if the earth was smashing. Hadnt experienced such a storm since I was a child probably. Or never. Amazing to hear the noise of heavy raindrops hit the plastic of the ger, so loud, the thunders and the light filling the ger when it was all dark outside. It kept me awake for a while, relishing the gothic-novel-like feeling of being in a remote spot in the earth at a chilly night. Not sure if others were too, possibly, but we all kept quiet.
No comments:
Post a Comment